La comèdia
Red Pontiac, escrita i dirigida per Pere Riera, es converteix ja en la tercera proposta que aterra a la cartellera barcelonina fruit de les lectures del primer Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta. Tant
La nostra Champions particular, de Cristina Clemente, com
Smiley, de Guillem Clua, i ara
Red Pontiac reuneixen les condicions idònies per pujar als escenaris en un moment en que les taquilles dels teatres han baixat la recaptació i necessiten combinar, tal com ara fa el Teatre Poliorama, més d'un espectacle en cartell. I consti que una quarta proposta del torneig, (
El crèdit, de Jordi Galceran) va de camí.
Van ser Míriam Iscla i Cristina Cervià les dues actrius que van llegir per primer cop
Red Pontiac a La Planeta. El que en origen era un text d'uns quaranta minuts pensat per jugar un parell de nits, de seguida va créixer amb els riures dels primers espectadors i l'opció d'esdevenir un espectacle comercial es va veure clara. La Sala Trono de Tarragona va invertir per a que així fos i ja la passada tardor es va estrenar dins de la programació del Temporada Alta.
Amb aquests precedents, i després de fer temporada a La Trono,
Red Pontiac s'instal•la al Poliorama del 15 de febrer al 17 de març en un horari a la europea: a les 20h de dilluns a divendres, a les 21h els dissabtes i a les 18h els diumenges. La seva durada, poc més d'una hora, permet combinar el cartell de la sala amb
T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré.
LES MARES DESNATURALITZADES Iscla i Cervià interpreten dues mares madures que es coneixen compartint banc al parc cada tarda durant l'esbarjo dels seus fills. Riera aprofita els dos rols per retratar dues maneres oposades de concebre la maternitat:
"La militant i la dissident, és a dir, la que ho supedita tot a la seva vida pel seu rol de mare i la que ho és només per tal de satisfer una imatge pública", diu l'autor i director.
"És una confrontació en clau còmica, tot i que cap al final hi haurà un gir", apunta Riera.
"Comença com una comèdia costumista, però a poc a poc la corda s'estira i una mare acaba exigint a l'altre un seguit de coses", diu Míriam Iscla, que recupera la seva vessant còmica després del seu pas per tragèdies shakespearianes i drames contemporanis.
Malgrat no ser pare, Riera ha comprovat al seu voltant l'existència d'un tema gairebé tabú a la nostra societat: les mares desnaturalitzades.
"En l'obra són mares amb fills únics... però jo tinc la tesi que cap pare ni cap mare pot estimar per igual a tots els seus fills".
Aquestes mares són com aquelles patates minoritàries i gairebé marginals, diferents a la resta dels tubercles, vermelles i força grillades, que romanen als prestatges del supermercat amb l'etiqueta
red pontiac.
"La gent riu molt... però en el fons les entén", destaca Iscla. L'equip s'ha sorprès fins i tot de les reaccions d'algunes mares espectadores que en acabar la funció han assentit la majoria de reflexions que apareixen al llarg del text.
"En Pere estira els fils humans i les petiteses de cadascú, amb pinzellades que no semblen importants però que farà que els espectadors surtin del teatre parlant-ne".
LA TRONO OCUPA BARCELONA Red Pontiac, producció de La Trono, arriba a Barcelona gairebé de manera imprevista, quan tot just la sala té previstes dues estrenes més:
El don de las sirenes, també de Pere Riera, que es veurà a la Sala Beckett a finals de febrer, moment també en que el
Bilderberg Club Cabaret, un dels muntatges més exitosos i longeus de la sala, entrarà a la Sala Muntaner.