Barcelona divendres,   29 de març de 2024   Actualitzat a les   14:30 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Nausicaa Bonnín és 'La Dama de les Camèlies' a La Seca Espai Brossa



Publicat per Teatralnet
La Seca Espai Brossa recupera un dels textos més coneguts d'Alexandre Dumas: La Dama de les Camèlies, una gran icona romàntica en la que vici i candor, erotisme i mort es concentren en la figura de Marguerite.Gautier, l'heroïna que, des de la seva condició de prostituta, planta cara al món dels diners i a la moral burgesa. Una gran història d'amor que esdevé un crit de llibertat.

És un gran espectacle amb 11 actors en escena que dirigeix Hermann Bonnín, amb traducció del francés de Sabine Dufrenoy. Els intèrprets són: Nausicaa Bonnín, Montse Guallar,Toni-Lluís Reyes, Laia de Mendoza, Anna Gonzalvo, Pep Jové, Joan Sureda, Albert Prat, Òscar Intente, Joan Anguera i Auda Oset. Serà en cartell fins l'1 de juny.

Explica la història del mite femení més popular de l'era burgesa, que Verdi va immortalitzar amb l'òpera de La Traviata. Una obra que ens permet reconèixer de quina manera vici i virtut, sensualitat i puresa es reconcilien a través del mal i de l'excés. Marguerite Gautier representa la dignitat d'una heroïna que lluita per la llibertat econòmica de la dona en una societat dominada pel patriarcat, les aparences i el luxe.

"Es una tragèdia clàssica absolutament vigent a tot el món", va dir Bonnín, que ha assegurat que ha volgut evitar tots els anacronismes com ara els cotxes de cavalls, per donar-li un aire de contemporaneitat i proximitat. El vestuari "és extremadament elegant i intemporal", afirma.

La Dama de les Camèlies (1848) és una novel•la signada per Alexandre Dumas, fill. Està inspirada en un fet real de la seva vida. Un romanç amb Marie Duplessis, una jove cortesana de París que va mantenir diferents relacions amb grans personatges de la vida social. La protagonista és una dona que destil•la sensualitat i melancolia, una feminista abans d'hora que il•lustra la lluita per la llibertat i la independència econòmica de la dona en el París del s. XIX, una societat acomodada en la seva doble moral on el valor en alça ja no és la virtut, sinó els diners.

Es va estrenar oficialment per primer cop en català l'any 1911 al Teatre Principal de Barcelona, protagonitzada per Margarida Xirgu. Des de llavors, gairebé mai no s'ha tornat a representar en català a la ciutat comtal, excepte el 1929 al Teatre Romea amb Maria Vila. Hermann Bonnín ha volgut recuperar, des de la mirada d'avui, aquest text essencial en una versió dura, i seca, com la bona poesia, amb Nausicaa Bonnín com a protagonista que interpreta Marguerite Gautier.

L'OBRA A FONS

La novel•la pertany al moviment literari que es coneixeria com a realisme i és de les primeres que formarien part de la transició del romanticisme.

Entre els esdeveniments del segle XIX que han obtingut els majors èxits i més llargues longevitats es troba la història de Marguerite Gautier, inspirada en l'existència real d'Alfonsine Plessis, coneguda com a Marie Duplessis. La Dama de les Camèlies encarna les contradiccions d'aquesta nova classe burgesa que aspira a segrestar el perfum de l'aristocràcia i la bellesa formal d'una cultura pagana a la recerca d'un paradís perdut. La revolució ha estat en bona part traïda. Liberté, égalité, fraternité esdevenen emblemes buits.

Un mite que assumeix i sublima el sentiment de l'amor i la renúncia, condicionada, això sí, pels valors burgesos de la feminitat, per la imatge burgesa de la dona. La dama de les camèlies és, doncs, sens dubte, un dels grans mites burgesos. El més popular, atemporal i permanent. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el valor del mercat i de la compravenda.

Recuperar avui, per al teatre La Dama de les Camèlies des de noves sensibilitats ens permet rellegir els orígens del drama modern. La Dama de les Camèlies és un text essencial, una obra presumiblement precursora amb la que Dumas va obrir les portes al realisme en l'escena francesa i va qüestionar els valors morals i socials de la seva època. De fet, La Dama de les Camèlies continua sent, encara avui, un crit de llibertat i provocació a la moral establerta.

SOBRE LA DRAMATÚRGIA

En aquesta versió dura i seca com la bona poesia, La Dama de les Camèlies apareix com una dona que s'afirma des de la llibertat, i és des d'aquesta condició que ofereix el seu cos a la llotja de l'òpera fent visible vint-i-cinc dies al mes el seu ram de camèlies blanques.

El treball de dramatúrgia estava traçat. Calia, d'una banda, pouar de la novel•la, sense por; recuperar les situacions significatives de l'obra original, determinants per valorar la intensitat tràgica de la protagonista i tot allò que, en el conflicte, perdura en el temps; restituir els diàlegs originals; molt especialment, tornar tota la fortalesa al discurs de la Marguerite; tornar-li la dignitat de l'heroïna tràgica. Calia, d'altra banda, fer tot el contrari amb l'obra de teatre. Suprimir els afegits destinats a suavitzar, a desdibuixar i a difuminar el text i la intencionalitat de la novel•la original; eliminar els personatges que distrauen del nucli dramàtic (la parelleta feliç, el metge, el capellà…); rescatar, això sí, al final de l'obra, la subhasta com a símbol d'una societat àvida de posseir, d'enriquir-se, com a símbol del comerç que ho presideix tot.

I sí, de La Dama de les Camèlies se n'han ha fet infinites versions, adaptacions per al teatre i per al cinema, a partir de la novel•la i, més sovint, de l'obra de teatre i tal vegada la més popular l'òpera de la Traviata de Verdi. Aquí teniu aquesta, nua, eixuta, sense artificis, tallant com el fil d'un bisturí.

Imatges noticia

Espectacle de teatre asociat a la noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric