Segur que us ho heu preguntat algun cop, perquè Angel Pavlovsky va desaparèixer pràcticament després d'una meravellosa festa-homenatge que se li va fer al Luz de Gas, amb motiu dels seus 50 anys als escenaris. Era l'any 2012 i, potser si que estava una mica preocupat, els diners no fluïen… però això ja passa a la faràndula! (Ho podeu recordar a: http://www.teatral.net/ca/noticies/13459/jo-vaig-ser-al-luz-de-gas-la-nit-de-langel-pavlovsky#.W5Zwp-gzZpg).

Ningú no podía imaginar que pocs mesos després Pavlovsky es tancaria en un silenci. Es va dir que estava deprimit, que vivia en una residència... fins i tot en un sanatori! Sort que una veïna que se'l trobava comprant pel barri va dir que la gent tenia molt poca feina, perquè Pavlovsky senzillament estaba jubilat i tenia molt bon aspecte amb les seves bosses de la compra. Cinc anys després, els seus amics, Bàrbara Granados -compositora i pianista, i la seva companya a l'escenari- i el crític teatral Albert de la Torre, s'han proposat tornar les coses al seu lloc fent un documental sobre l'artista. L'Albert i la Bàrbara són parella i són els propietaris de La Gleva Teatre, la sala petita i acollidora que ha obert a Sant Gervasi. El documental es farà amb l'ajut de qui vulgui participar-hi, a través d'un Verkami.

Segons el guió que l'Albert havia previst, calia que al documental sortís el Pavlovsky actual, que fés alguna actuació. Al principi ho havien de fer en sessions a porta tancada, però "eml van insinuar que, ja que s'havia de fer, doncs que ho podrien fer amb públic, allà a La Gleva, que no hi cabia massa gent. I així obriria temporada..." I va acceptar! S'han programat tan sols cinc funcions i a cada una s'han hagut d'afegir cadires apretades fins l'últim racó de la sala. Ahir diumenge havia de ser la última: "En farem tres dies més, perquè em sap molt greu veure cada dia una quinzena de persones, dones grans fins i tot, que esperen amb paciència a veure si algú falla. Però ja et dic que no en seguiré fent fins que ho vegi tothom. Estic jubilat i ja vaig decidir plegar fa 5 anys,", promet. No cal, doncs, que busqueu entrades.

Això m'ho deia ahir, després d'una funció que va acabar -com no podia ser d'una altra manera- amb tot el públic dempeus. Si no l'heu pogut veure us diré que està preciós, la seva mirada continua sent tan intensa com sempre i el que explica, igual de brillant, però aquest cop amb un guió pensat per aprofitar-se al documental. Portava una faldilla pantaló transparent, negra... elegantíssim! I envoltat d'amics. "Cada sessió sembla una estrena, sempre ve algun conegut…" Ahir hi havia l'Albert Om, Francesc Orella, Ramon Simó, Magda Puyo… i la seva neboda i la neboda néta. Estava feliç i continuava parlant amb tots nosaltres com si encara estigués actuant, amb posat presumit, coquetejant i dient ocurrències, encara que defensa que "no sóc un humorista. Jo dic el que penso, tal com em surt des de l'ànima!"


L'ESPECTACLE
Està pensat per incloure talls al Documental i per aquest motiu s'ha fet cada dia diferent, seguint un guió que probablement encararà situacions antigues amb les actuals. Ell feia una mica el posat de no recordar el que havia de dir i li anava preguntant a la Bàrbara, "la meva mare adoptada", el que va fer que ahir ens expliqués una història surrealista sobre l'adopció d'una mare "en un lloc on n'hi ha moltes d'abandonades."

El que ja va explicar més seriosament és que ha patit un càncer, "però ja està, estic curat. Va coincidir en què la Bàrbara també en va tenir un al mateix temps, i estan tots dos superats. Estem bé, estic bé. A més faig el que vull, que ja em toca, després de 53 anys de carrera!"

Va fer un repàs a la seva vida, explicant-nos que el seu pare era rus i que, quan tenia només cinc anys li va dir: "Papa, de gran vull ser actriu dramàtica." L'home va quedar esmaperdut, però "tampoc es deuria estranyar tant..." Va començar d'adolescent a l'Argentina fent teatre de text, de gest i dansa, en espectacles teatrals i operístics. I l'any 1975 ja va venir a Barcelona on va néixer La Pavlovsky. La resta, ja la coneixem. Va començar fort al Barcelona de Noche i després es va instal·lar, entre d'altres llocs, al Club Capitol. Una de les últimes actuacions i molt sonades per lo diferent va ser la seva presència al repartiment de Las Troyanas, una producció del Teatro Clássico de Mérida dirigida per Mario Gas. El mateix any va obrir el Festival fent el Soldat de Història del soldat, al costat de la cantant Mísia (narradora) i Marilú Marini (el diable). Una versió extravagant i molt visual de la faula de Stravinsky, que van crear expressament per a l'ocasió Nigel Lowery i Amir Hosseinpour.

Crec que puc afirmar que li costava acabar. Se'l veia còmode a escena, adreçant-se al públic sense parar, ens va presentar la família… I ens va demanar que, en comptes d'aplaudir-lo, li tiressim petons. Però va acabar. Va reiterar que l'important era ser-hi i sentir-se viu. I sentir el sorollet dels petons! Que era un jubilat feliç perquè "volia marxar abans que em traguessin i ho vaig fer. Resistí lo que pude a Rayoy, y aquí estoy!"

No puc acabar sense donar-li un cop més les gràcies per la bona estona que ens va fer passar.


SOBRE EL VERKAMI
Albert De la Torre diu que "desde la seva retirada de jubilació, repassem amb Àngel Pavlovsky alguns aspectes biogràfics i vivencials que ens serveixen per reflexionar sobre la naturalesa del món de l'espectacle i la duresa del treball de creació i la interpretació. Sobre l'èxit i sobre la repercussió del treball de l'artista i sobre l'amor que li professa el públic." Les reflexions de Pavlovsky es veuen contrastades per intervencions de personatges destacats del món teatral, de l'àmbit social i polític i per persones dels mitjans de comunicació. El documental s'articula amb una conversa entre Ángel Pavlovsky i el mateix Albert de la Torre.

La base argumental -completament real- del llargmetratge és que Pavlovsky no vol que es faci aquest documental. No vol que es parli d'ell. No vol tornar a aparèixer mai més en públic. El que ell pugui dir no interessa a ningú. Està retirat. És vell. És un misantrop. Però ... accedeix finalment a mantenir una conversa amb la condició que no se li vegi del tot, a contrallum, sense maquillatge, sense estilisme. Però ... finalment se'l va veient, amb les seves contradiccions com artista i les contradiccions com a persona.

A mesura que Pavlovsky va recorrent moments de la seva trajectòria, la resta de veus van dibuixant els trets de caràcter que el caracteritzen i l'han fet cèlebre.


LES RECOMPENSES
Com qualsevol Verkami, participar té les seves recompenses. Us les posem per si us animeu:

30€
-Preestrena del documental al Teatre de la Gleva
-2 entrades para assistir a una projecció de preestrena del documental a La Gleva-Teatre Espai Cultural a Barcelona, exclusiva pels mecenes
+ 1 còpia del documental en suport digital

50€
-Cartell firmat + Còpia del documental
-1 exemplar d'una edició limitada i numerada del cartell original de Pi Piquer i firmat per l'autora i Àngel Pavlovsky
+ 1 còpia del documental en suport digital
+ Despeses d'enviament a la península

70€
- Cartell firmat + Preestrena + Còpia del documental
- 1 exemplar d'una edició limitada i numerada del cartell original de Pi Piquer i firmat per l'autora i Àngel Pavlovsky
+ 2 entrades para assistir a una projecció de preestrena del documental a La Gleva-Teatre Espai Cultural a Barcelona, exclusiva pels mecenes
+ 1 còpia del documental en suport digital

100€
- Preestrena presentada per Ángel Pavlovsky
- 2 entrades para assistir a una projecció de preestrena del documental a La Gleva-Teatre Espai Cultural a Barcelona, exclusiva pels mecenes i presentada per Ángel Pavlovsky
+ 1 exemplar d'una edició limitada i numerada del cartell original de Pi Piquer i firmat per l'autora i Àngel Pavlovsky
+ 1 còpia del documental en suport digital

500€
Productor executiu
- Productor executiu de la pel·lícula i aparició als crèdits
+ 4 entrades para assistir a una projecció de preestrena del documental a La Gleva-Teatre Espai Cultural a Barcelona, exclusiva pels mecenes i presentada per Ángel Pavlovsky
+ 1 exemplar d'una edició limitada i numerada del cartell original de Pi Piquer i firmat per l'autora i Àngel Pavlovsky
+ 1 còpia del documental en suport digital


Trobareu més informació a: https://www.verkami.com/projects/21117-pavlovsky

Imatges noticia