El director Rafel Duran va fer cas a la màxima d'un amic seu, també resident a Barcelona i nascut a les Illes:
«Duran, posa-hi salfumant.» Mort de dama, la primera coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Teatre Principal de Palma (que sembla que no serà l'última), respon a la voluntat del novel·lista Llorenç Vilallonga de fer un retrat càustic d'una societat aristocràtica mallorquina en decadència. Descarta el romanticisme de les versions anteriors i es decanta per una clara voluntat de sainetejar:
«Si els italians s'ho passen bé amb Goldoni, per què no podem fer-ho també nosaltres», es pregunta Duran.
Marc Rosich i Rafel Duran han fet una adaptació que no ha volgut evitar personatges prescindibles per a una dramatúrgia únicament per al Principat però indispensables per al públic illenc. Alhora han arrodonit aquestes intervencions per fer-les més satíriques i al mateix temps que quedin ben explicades en la trama general. Amb aquesta fórmula, la mateixa producció valdrà per ambdós públics, amb uns patrimonis literaris que es donen l'esquena l'un a l'altre per raons més geogràfiques que no pas culturals. L'obra s'estrena dijous vinent a la Sala Petita i s'hi estarà fins al dia 1 de març. Del 10 al 22 del mateix mes farà temporada al Principal i posteriorment la seva gira pel Principat.
Rafel Duran ha decidit tenir un únic personatge per ser l'Obdúlia moribunda, amb 82 anys, i la mateixa dona trenta anys enrere (quan causava sensació en els cercles de la societat aristocràtica). Mercè Arànega interpreta aquest paper indicant que ella és l'eix sobre el qual tots els personatges desgranen les seves misèries (tots s'aplegaran entorn del llit per poder ser hereus d'aquesta vídua rica) però la peça és coral.
Vilallonga escup a esquerres i a dretes. Encerta que l'aristocràcia està tocada de mort en els anys vint del segle passat. I, de passada, tal com apuntava el germà de l'autor en una biografia, es venja d'una tieta rica que els va deixar sense herència.