Un director de teatre
Ara mateix… Marilia Samper, sense dubte. Tot un descobriment.
Una cançó
Don't leave me/ Ne me quitte pas, de Regina Spektor.
Un llibre
Tinc pendent Instrumental: A Memoir of Madness, Medication and Music, l'autobiografia de James Rhodes
Un personatge de ficció
Mary Poppins
Un text teatral.
M'agrada moltíssim La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.
Un musical
West side story
Un autor de text
Si dic Shakespeare, seré molt corrent, però és un autor atemporal. També puc dir Jordi Casanovas.
Un diari.
Quan vivia a Madrid comprava La vanguardia perquè em feia sentir com a casa. Ara no estic casada amb cap diari. M'informo a través de les xarxes socials.
Un web
Estic casadíssima amb el web de la UOC! De fa molts anys.
Cultura o entreteniment?
Les dues coses. Penso que la cultura no té perquè no sé entretinguda i que l'entreteniment no degrada la cultura.
Un plat
Si pogués, recuperaria els canalons de la meva iaia.
Una beguda.
Aigua mineral amb gas. Tothom que em coneix sap que sóc la persona de l'aigua amb gas.
L'escenari… amb teló o sense?
Depèn del personatge.
Dolç o salat?
Depèn del moment. M'agrada el dolç, però cada cop sóc més selectiva.
Passaries hores a…
A l'Empordà. Hores i dies i mesos i anys...
Postres o directament al cafè?
Postres
Un programa de televisió
M'agradava molt Cifras y Letras. Tenia onze anys i hi volia anar a concursar fos com fos.
Facebook o Twitter o Instagram?
L'Instagram m'agrada bastant per explicar les petites coses de cada dia.
Un instrument musical.
El violí. El vaig tocar quan devia tenir 16 o 17 anys.
Ja no hi sóc a temps, però m'hagués agradat…
Acabar la carrera de fisioteràpia. Ara ja no. Requereix moltes hores de dedicació.
Tornaries a visitar…
Amsterdam. Fa molt que no hi vaig.
Callar o dir el que penses?
Dir el que penso
Iphone o Android
Iphone
Dones conversa al taxista?
Si vol parlar, sí.
Potser no iniciaré la conversa, però mantenir-la, hi parlaré.
Un vici
Cosir.
Completa les frases:
La primera vegada que vaig pujar a un escenari…
Tenia vuit anys. O set. I vaig fer d'angelet als Pastorets.
El pitjor que m'ha passat a escena és…
No em passa molt, però potser de les coses pitjors: que m'agafin moltes ganes de riure. I m'imagino que el pitjor que et pot passar (que no m'ha passat mai) és que hagis de treure un objecte de la butxaca i no el tinguis.
El públic que no va al teatre és perquè…
Perquè no en té ganes. Potser perquè no l'oferim el que a ell l'interessa.
Els crítics…
Són crítics.
El teatre a Catalunya…
És una tradició. Hi ha molts professionals i poca oferta per a tants professionals. Hi ha una gran quantitat de grups amateurs, gairebé tots els pobles de catalunya tenen un teatre i ajuntaments que lluiten per mantenir-los oberts. El teatre a Catalunya és un bé cultural, una riquesa i una tradició.