Un director de teatre
Roc Esquius

Una cançó
Where the streets have no name d'U2

Un llibre
El alquimista de Paulo Coelho

Un personatge de ficció
Batman

Un text teatral
El visitant, d'Eric-Emmanuel Schmitt

Un musical
The Miserables

Un autor de text
Martin Mcdonagh

Quina és la darrera pel•lícula que has vist?
Dunkirk

Un diari
Vilaweb

Cultura o entreteniment?
Cultura

Un plat
Pasta amb salmó i verdures

Una beguda
Un bon vi

Dolç o salat?
Dolç

Passaries hores…
en òrbita contemplant la Terra i l'Univers.

Postres o directament al cafè?
Postres

Un programa de televisió
El foraster

Un instrument musical
La bateria

Ja no hi sóc a temps, però m'hagués agradat…
pilotar avions

Tornaries a visitar…
Nova York i Tailàndia

Callar o dir el que penses…

Dir el que penses de forma honesta i sincera i amb respecte.

Un consell per superar la crisi
Viure al màxim amb allò que et fa feliç

Un vici i una virtut
Mossegar-me les ungles (però en procés de deixar-ho ja d'una vegada...) i empatitzar amb un col·lectiu

La primera vegada que vaig pujar a un escenari…
per assajar tot sol "El Petit príncep" (la meva primera obra als 11 anys), el director va dir que imaginés a tot el públic davant, em vaig espantar però a la vegada m'encantava la sensació i molts cops intento recordar-la quan encara hi pujo ara...

El pitjor que m'ha passat a escena és…
començar un text que no era el meu en una de les escenes de La Passió d'Olesa i, en adonar-me, no saber si continuar o no. En aquell silenci vaig sentir la pressió de les 1.500 persones del públic. Sort del meu company que va salvar l'escena com va poder, però aquells segons els recordo com els més llargs de la meva vida...

El públic que no va al teatre és perquè…
no té l'hàbit d'anar-hi. Hi ha molta feina a fer des de l'àmbit familiar, educació i govern per revertir la situació. Molts cops, al carrer, contemplo el comportament de la gent i penso la manera de com fer-la i no és gens fàcil. És un treball no impossible que segur que junts ho podem tirar endavant...

Els crítics…
fan la seva feina i la majoria la fan força bé. No és una tasca gens fàcil per a ells de cara al públic. Sempre espero que respectin i siguin sensibles amb el treball de l'equip humà que hi ha al darrera de cada projecte.

El teatre a Catalunya…
és de molt bona qualitat tant als teatres públics i comercials com als independents i de petit format. Falta una aposta més conjunta i valenta per part de les administracions i espais de difusió per a companyies petites i emergents d'aquest país.