Vostè és assessor del Consell de Continguts de Focus i membre del Comitè de Lectura de Nous Textos. I ara és el Director Artístic del Romea. Això també vol dir escollir. En què es diferencia?
Encara no ho sé! M'estic estrenant. Una cosa és el que penso i l'altra el que esdevindrà al dia a dia... Potser tens una cosa determinada al cap que penses que anirà bé i després no funciona... = al contrari, potser diré que no perquè no ho acabes de veure i després és un èxit! Però la gran diferència és que m'he de concentrar en el Romea.

Què fa un Director Artístic, sobretot? Viatjar?
No, no. Llegir, parir idees perquè altres les portin a bon terme... Viatjar també però per Espanya, i quan dic Espanya vull dir Madrid que és on hi ha més teatre. Potser també hauré d'anar a Anglaterra o Alemanya, però m'hauré de imaginar què diuen perquè no parlo aquests idiomes. A veure, si es tractés de la Royal Shakespeare Company o el Piccolo de Milan, els diria que si amb els ulls clucs. Però anar a veure aquell teatre tant nou i, sense cap mena de dubte, molt interessant que fan a Alemanya... Si no ho entenc no sé si m'atreviré o si en trauré gran cosa!

Expliqui'ns quina línia té pensada per al nou Romea-Canut
Hi ha un parell de conceptes que tinc clars. Un és la contemporaneïtat, no farem Teatre Museu. Però si que podem fer una visió contemplativa al teatre clàssic, des del segle 1 al 21, semre des d'una visió contemporània. Hi ha peces com El Gran Teatro del Mundo, de Calderon de la Barca, per posar un exemple, que no es poden representar tal com estan escrites. A partir d'aquí, tot el que se'ns vagi acudint, però que ressoni al nostre temps i, sobretot, que deixi espai a la reflexió. Que la gent pensi sobre el que ha vist quan surti del teatre, que s'ho emporti a altres llocs. Aquestes són coses importantíssimes per al nou equip.

Aquesta idea de contemporaneïtat li ve de quan estava a la companyia de Calixto Bieito, al mateix Romea, amb qui ha fet una dotzena de muntatges d'allò més agosarats?
No exactament. El voler donar una visió contemporània als textos clàssics em ve de fa anys. De vegades, massa parafernàlies en llums, música, escenografia... es podrien menjar la funció. Això cal saber-ho fer molt bé, estar-hi entrenat. Per a mi, el més important és el text. Vol dir que, per contemporani que ho faci, no aniré mai en contra del text. Jo vull que el missatge o espectacle arribi clar en visió i en continguts.

Vostè en sap molt! Diu que ha fet 7000 funcions?
Doncs si. Al Romea n'he fet 900. Des del 1968, que hi vaig actuar per primer cop fins avui, he fet 17 muntatges.

Ara mateix diria que n'ha fet més i tot. Carles Canut és una icona al Romea!
Pensa que he estat 10 anys a Veneçuela fent teatre. I he fet gires importants per arreu, amb la Concha Velasco, ara mateix amb Sócratres... I moltes més!

Per tant, no pot deixar de ser actor!
No, això mai, no. Continuaré. Menys, però ho faré. La meva vida és ser actor.

Al llarg dels seus més de 50 anys als escenaris, ha fer de tot: dramàtics, comèdies, va formar aquell Triumvirat exquisit amb Boris Ruiz i Mingo Ràfols a l'època Bieito, ha estat un inoblidable jutge a la televisió, darrerament ha fet de dona amb barba... Amb què se sent més còmode si és que té alguna prioritat?
L'important és comunicar. És la meva prioritat i és el que he d'aconseguir. Ja que em parles de la Sagrada Família aquella del Bieito, et posaré un exemple que recordo molt especialment. Tots tres vam fer Mestres Antics, de Thomas Bernhard, un text molt, però molt difícil. Ens va dirigir Xavier Albertí. Doncs va triomfar tant que vam haver de repetir temporada. I això que era molt complicat... Això és comunicar!

Jo pensava que potser s'acabaria convertint en una nova estranya parella de Joan Pera...
El que sigui amb en Joan! Ens coneixem fa 50 anys, vam estudiar junts a l'Institut del teatre, ell té 6 fills i jo quatre... Tenim punts de contacte! Però de moment només hem fet dues comèdies: Sí, primer Ministre i La Taverna dels Bufons ara fa poc.

A totes dues sortia el Dafnis Balduz, també!
Doncs si. I amb en Dafnis vaig fer també Mama Medea. Ja veus, he fet més obres amb en Dafnis que amb en Joan!

Ara que és Director Artístic, ha pensat en fundar una altra Companyia Romea?
No, això no. No hi ha prou infraestructura, ho deixarem pel TNC o el Lliure, que són teatres públics i es poden permetre el luxe de fer temporades llargues. Nosaltres som una empresa privada i al cap de l'any s'han de donar moltes explicacions... Una companyia ens obligaria a tenir un repertori que, tal i com penso ara els continguts, no pot ser. Jo puc portar dues persones o vuit... Però portar sempre un grup gran, seria ruïnós. Ara, hi posaré tot el que sé perquè la qualitat estigui per damunt de tot!

S'ha plantejat dirigir?
Doncs ja ho he fet i me n'he sortit, però no és lo meu. He dirigit moltes Lectures Dramatitzades, a Veneçuela vaig dirigir La mort accidental d'un anarquista i aquí, Crimen perfecto i potser alguna altra... Però això és com si al futbol, algú que juga al Centre demana que li deixin fer de Delanter Centre! En canvi la gestió no m'espanta, n'he fet molta! He estat dos anys de productor executiu de Radio Caraques, i durant tot el temps que porto a la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, també he fet molta gestió.

Ha estat un plaer, moltes gràcies. Però no puc marxar sense fer-li una pregunta més: Què és això de que el ve a veure la Xirgu?
Oh! I tant que em ve a veure! Quan estic al Camerino aquell gran, em ve a visitar i em transmet els seus pensaments. Potser ve poc, però quan ho fa, estic content perquè l'entenc. Llavors jo també li transmeto els meus i ella m'escolta. És veritat, eh, que ella està al Romea!

Doncs un dia d'aquests, segur que el ve a felicitar! Nosaltres ja el felicitem ara i li desitgem molta sort i molt bona feina!