Al llarg dels teus diversos espectacles ens has endevinat pensaments, has aconseguit que deixem de fumar, en has fet creure coses impossibles... Què és DeMente? Segur que ens sorprens!
Torno al Mentalisme pur. Intentem explicar la petita franja que separa la bogeria de la genialitat.

De qui? Del públic?
El públic ho experimentarà, però nosaltres farem referència a grans homes de la història que han arribat a fregar els dos estats alhora, com ara Galileo, Dalí, Einstein, Beethowen, Poe, Van Gogh, Newton... pensadors de ment brillant però que a la vegada se'ls ha titllat de bojos per la seva manera de pensar o de veure la vida.

I això com es fa?
Explicant les seves teories, emocions o creences, d'una manera que el públic les entengui... que és viure-les en persona!

Has dit que volies experimentar un escenari més gran. Vol dir que presentes una escenografia gran, no?
Si, però l'escenografia és sorpresa. De debò, és millor que el públic la descobreixi en directe. Et puc dir, però, que hi ha projeccions, vídeos, música composada expressament...

Pel Loquillo? Sabem que és molt amic teu i al programa diu que hi col•labora...
Si, però no fent la música ni imatges ocasionals. D'alguna manera... m'acompanya tot l'espectacle!

Necessito saber alguna cosa, va. Què fas experimentar?
El públic participa tota l'estona perquè l'espectacle així ho demana. Però no necessàriament pujant a l'escenari. Expliquem la línia petita que separa la bogeria de la genialitat de cada un dels artistes, intentant que el públic experimenti aquestes sensacions i els vagi entenent gairebé per experiència. Però cadascú ho viu a la seva manera, va lligat amb la seva personalitat...

Bé, ja veig que és un misteri. Però ja ho entendrem! Només una pregunta: utilitzes la hipnosi?
No, aquest cop, no.

Sempre parles de que cal dignificar la hipnosi...
Vaig voler estudiar Hipnosi Clínica per conèixer la hipnosi a fons i captar a temps si hi ha algun problema, un desmai, algú al que li costa sortir... La hipnosi és una eina terapèutica que s'ha utilitzat i s'utilitza molt a escena, però sovint tendeix a posar l'espectador que hi col•labora en una situació ridícula, fent-li fer coses que pretenen fer riure... Jo volia fer una cosa seriosa, donar a conèixer la hipnosi i sobretot, fer-ho bé, sense que l'espectador tingui cap mena de molèstia. Per això em vaig treure el títol. No és un joc. I a escena no es tracta de fer dormir i prou sinó de situar l'espectador en un estat de relaxació total, fer que se senti molt bé. Al contrari del que es pensa,no perd la consciència del tot.

Però no t'hi dediques a nivell terapèutic...
No, no. Bé, l'any passat vaig fer aquell espectacle on oferia qui volgués de deixar de fumar.

Ho vas aconseguir?
Vam fer 150 pulsions i vn aconseguir deixat de fumar 100 persones!

Caram! I tot passant-s'ho bé al teatre. Això si que té mèrit! És curiós que sempre dius que no creus en el món sobrenatural, que ets absolutament asèptic en aquest sentit. Com és que has triat aquesta professió?
Precisament perquè m'agrada investigar tot el que no coneixem i fins on podem aconseguir amb la nostra ment.

Doncs la propera és investigar si estem més aprop dels genis o dels il•luminats. Vindre'm a veure't!