Comentaves que teniu ple cada dia, però que és molt arriscat fer aquest espectacle, entenc que ha de costar molts diners

Sí, és clar, baixem amb 2 tràilers...

I sou 25 persones!

Sí, som 25 comptant els nens. Al projecte som 15 i després les famílies portem més gent, que és el que necessitem per poder treballar. És molt costós de moure, hi ha tres dies de muntatge...

I així i tot el circ pot ser rendible?

Aquest no és un projecte rendible. Som molta gent per poc públic. És un espectacle que ha estat subvencionat per crear-se i que està acompanyat per teatres i festivals. No crec que la cultura en general hagi de ser rendible. Nosaltres estem fent coses que generen emocions que per mi no han d'entrar en una comptabilitat econòmica.

Aquests ajuts econòmics us vénen de França?

Bé, ara mateix el Mercat de les Flors ens contracta per venir a actuar i també tenim ajudes de l'estat francès per la nostra estructura de funcionament (l'administració, la distribució, manteniment dels camions...)

Em sap greu haver començat parlant de diners, però és que un dels pensaments que una té veient l'espectacle és: "tant de bo aquí també poguéssim crear així"

És clar, tot i que nosaltres hem tingut ajuda de Temporada Alta i del Mercat de les Flors, només amb les estructures d'aquí no haguéssim pogut crear un projecte així.

A més un espectacle tan complet que inclou cavalls, ocells, una nena, ballarins, acròbates...

En realitat la complicació més gran és que portem el teatre a sobre i que en utilitzar tants llenguatges el temps de creació és molt llarg, no es pot fer amb tres mesos com s'acostuma a fer aquí. Nosaltres vam estar set o vuit mesos assajant al plató repartits en un any i mig.

Hi ha moments en què sembla que els animals us guiïn, vau començar a crear a partir d'ells?

Hi ha moltes coses que es van anar fent en paral·lel. D'una banda hi ha tot el tema escenogràfic, que al final ha acabat sent una carpa nova de circ, d'una altra hi ha el treball amb els cavalls, que la Camille ja va començar a buscar gairebé tres anys abans de començar, ja que buscava nous animals per formar part de família, sabíem que havien de ser per l'espectacle però que després es quedarien amb nosaltres per tota la vida. I finalment havíem de configurar tot el gran equip que forma part de la carpa.

En el cas dels animals els que heu triat tenen un especial talent per actuar?

El Bonito, per exemple, que és el cavall podríem dir que té un do per estar dalt de l'escenari, perquè té un tempo molt teatral. Amb els ocells no ho podem dir tan clarament perquè són els primers amb qui treballem, però se'n surten molt bé, potser a uns altres els faria pànic estar en un espai així i en canvi ells ho tenen com un lloc de joc i com casa seva. Penso que sí, tenim figures.

Aleshores, un cop vau tenir conformat l'equip, com funciona el procés de creació?

Amb la Camille l'hem anat guiant però també hem begut molt de les col·laboracions: amb el Benoît Bonnefrite, que és qui ha fet tots els dibuixos i amb qui vam estar parlant molt a l'inici de dramatúrgia, de cinema i en va sortir molt material d'inspiració; i amb en Pep i la Maria de Malpelo i amb les tècniques que ens van proposar, ja que el moviment va ser un element federador del grup. Finalment vam fer improvisacions a partir de pautes que nosaltres donàvem. Vam dedicar molt de temps a fer, desfer i perdre's fins a arribar a Bèsties.

De cara al proper espectacle teniu clar quin serà el vostre punt de partida

De fet ja l'estem creant, es dirà Là que vol dir aquí, ara o allà i és la primera part d'un díptic que es dirà Là, sur la falaise, que vol dir penya-segat. Primer serà un trio de la Camille, jo i el Gus, el corb i després una peça de grup. Seran dos espectacles per sala.

En altres ocasions havies dit que de petit t'avorries de veure 300 vegades el mateix, quan hi actues també et passa?

No! A més, el fet de treballar amb animals fa que l'aquí i ara de cada dia sigui molt diferent i com a humans ens passa també: cada vespre estem buscant la justesa i redescobrint aquest espectacle. Evidentment hi ha dies que són més feixucs que d'altres, però ens agrada. No obstant també ens ve de gust pensar ja en una altra cosa i parar Bèsties en un moment en què està amunt i que no arribi la fatiga d'haver-la fet massa vegades.

Suposo que et refereixes a vosaltres perquè el públic em sembla que no el cansaríeu mai!

La fatiga també com a grup, que ja fa quasi 5 anys que estem en marxa i volem guardar aquest souvenir de l'espectacle i apagar-lo abans que es deteriori.

Hi ha un cita que diu "no treballis mai ni amb animals ni amb nens"...

Ni en parella tampoc!

Per què creus que ho diuen?

Bé, suposo que és per la intensitat que suposa. T'has d'implicar molt amb les coses. Nosaltres estem 100% involucrats amb el que fem. Però em penso que és el que ens agrada i el que sabem fer, si no no ho hauríem pogut fer.

I a tu t'ha pesat molt el fet de ser "fill de"?

Em penso que el fet de marxar a França i haver fet el meu recorregut principalment allà m'ha permès estar molt deixat anar, potser per això no m'ha pesat tant; al contrari, m'ha ajudat perquè aquí m'ha obert moltes portes.