Paco Mir va néixer a Barcelona l’any 1957. Va llicenciar-se en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Tot i que la seva condició com a membre de tricicle ha fet que la major part de la seva activitat estigui relacionada amb el món de l’espectacle, això no ha tret que hagi buscat temps per continuar dibuixant per a publicacions i dissenyant objectes, per exemple rellotges.
Teatre
1990 Creació i direcció de Clochard per a Grappa Teatre.
1993 Adaptació d’ El barber de Sevilla de Rossini. Òpera adaptada per a nens i joves, estrenada el 2 de març al Teatre Victòria de Barcelona. Direcció: Carles Sans. Disseny de vestuari: Joan Gràcia.
1996 Adaptació de Pel davant i pel darrera (Noises Off) de Michael Frayn. Una producció de 3xtr3s que es va estrenar el 19 de gener al Teatre Victòria de Barcelona.
1996 Adaptació i direcció de Políticament incorrecte (Out of Order) de Ray Cooney. Es va estrenar el 13 de desembre al Centre Cultural de Sant Cugat i el 21 de gener de 1997 al Teatre Condal de Barcelona.
1997 Don o maldición: una peça curta seleccionada entre dramaturgs espanyols per participar en el Festival de Manizales de Colòmbia.
1998 Adaptació i direcció d’El sopar dels idiotes (Le diner de cons) de Francis Veber per al Festival Grec de Barcelona. Es va estrenar el 30 de juny al Teatre Condal de Barcelona.
1998 Criatures, un espectacle de T de Teatre, va seleccionar i adaptar textos de diferents autors per al seu espectacle, entre ells, tres de firmats per Paco Mir. Criatures es va estrenar el 24 d’abril a Buenos Aires (Argentina) i el 3 de setembre al Teatre Poliorama de Barcelona.
1998 Autor de ¿Pero existe Papá Noel? Peça curta basada en una informació apareguda a Internet.
1999 Traducció i adaptació de L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard i Comèdia negra de Peter Schaffer per a 3xtr3s.
1999 Adaptació i direcció de La venganza de don Mendo de Pedro Muñoz Seca. Es va estrenar el 12 de març al Teatre Arnau de Barcelona.
1999 Mostra de teatre al Raval dirigit per Tamzin Townsend. Espectacle basat en els textos de Cracks apareguts al Canal +.
1999 Peça curta comissionada per l’exposició del centenari de la Cadena Ser.
1999 Autor de No és tan fàcil. Peça teatral en un sol acte per al Festival de Sitges. La versió catalana és va estrenar el 25 de desembre al Club Capitol Sala 2 de Barcelona dirigida per Josep Maria Mestres.Actualment en cartell en versió castellana.
Nominat al millor autor català en la IV edició dels premis Max.(2001)
Guanyador del premi Max al millor autor català en la V edició. (2002)
1999 Preadaptació del musical I Love You, You Are Perfect, Now Change per a Vània Produccions.
2000 Adaptació i direcció de Vides Privades de Noel Coward. És va estrenar el 7 de setembre al Teatre Borràs de Barcelona.
2001 El 14 de gener s’estrena l’espectacle musical Bon Profit! de la companyia Percussió de Butxaca dirigit per Paco Mir.
2001 El 30 de gener s’estrena a Madrid la versió castellana de “El sopar dels idiotes” dirigida per Paco Mir.
2001 A finals d’any s’estrena a Madrid la sarsuela Los Hijos del Capitan Grant dirigida per Paco Mir.
Televisió
1992 Creació i direcció de Fem de tot, un pilot d’una comèdia de situació per a TV3. Actuació de Carles Sans.
1996 Guió i direcció de T de Teatre. 500 funciones d’Homes. Un curt commemoratiu de l’esmentada companyia teatral.
1997 Creació i direcció de La saga de los Clark, un culebrot de 54 capítuls de dos minuts de duració per al Canal +.
1997 Codirecció, junt amb Joan Gracia, de Mendigos sin fronteras.
1998 Guió i direcció de la campanya de l’Once “Julio Canal”. 21 espots de televisió i 25 de ràdio per a la campanya publicitària de l’ Once. Guardonat amb el Premi Nacional de Televisió i Ràdio i Gran Premi del Festival de San Sebastià.
2002 Guió i direcció de la campanya de IKEA per la televisió.
2002 Guió i direcció de la campanya de BEEP per la televisió.
Cinema
1996 Codirecció del curtmetratge Mendigos sin fronteras. Guionista, productor i codirecció: Joan Gràcia. Interpretació: Carles Sans.
Guions
1990 Duros a quatre pessetes. Cinc guions de 60’ per a Catalunya Ràdio.
1992 Media vida. Un llargmetratge subvencionat pel Ministeri de Cultura.
1993 Oh Europa! Coguionista amb Joan Lluís Bozzo d’una sèrie de 13 capítols de 30’ per a Dagoll Dagom/TV3.
1993 Sexe dèbil. Projecte seleccionat per Media Bussiness School per al seu programa Pilots per al desenvolupament d’una Sitcom.
1993 Quico el progre. Coguionista en tres capítols.
1993 La puta mili. Un capítol de la Sitcom per a Mad Televisió.
1994 Guió del lliurament dels premis Sant Jordi.
1995 Los ladrones van a la oficina. Coguionista en tres capítols de la sèrie.
1996 Aquí hacemos los sueños realidad. Coguionista d’aquest curtmetratge.
1996 Oh Espanya! Coguionista de quatre capítols de la producció de Dagoll Dagom.
Publicacions
1981-1999 Col·laboracions setmanals com a humorista gràfic en el setmanari El Jueves.
1979-1982 Col·laboracions setmanals en el setmanari TBO.
1981-1982 Publicació diària d’una tira còmica a Diario de Barcelona.
1999 Edició de No és tan fàcil a la revista Escena numero 63.
2000 Edició de No és tan fàcil a Edicions La Magrana.
Muchas gracias, Interviu, Matarratos, Cul de sac, Más madera i H dios O: col·laboracions esporàdiques d’articles i historietes.
Menudo viento: llibre recopilatori de les historietes aparegudes a diferents publicacions.
El miércoles mercado: tres llibres recopilatoris de les col·laboracions
amb Quatricomía4 per a la revista El Jueves.