Demà, 5 d'octubre, s'estrena al Mercat de les Flors (i inaugura la temporada de la Sala OM!) un Projecte Comunitari inèdit impulsat pels portuguesos Ana Borralho i João Galante directors artístics del Festival d'Arts Performatives Verão Azul i comissaris del Festival de Música Electrònica Electrolegos a Portugal, La seva unió creativa va néixer l'any 2002 i treballen als àmbits de l'art performàtic, la dansa, el teatre, la instal·lació, la fotografia, el so i el vídeo, explorant formes amb la convicció que l'art és part de la societat i que ha de ser actiu i transformador i existir en comunicació directa amb la gent.

I és amb aquest esperit que arriba a Barcelona Trigger of Happiness, a partir d'una convocatòria per a gent no professional. Borralho i Galante van venir al Mercat aquest any, al Festival Sãlmon, amb l'espectacle Atlas, una performance teatral que va reunir 100 persones de diferents professions a l'escenari i "que va anar molt bé", ha dit Àngels Margarit aquest matí a la presentació. Per a aquesta nova proposta han volgut que els participants fossin més grans de 18 anys però dins l'adolescència: "Volem tornar a escoltar la gent però dins d'una altra franja d'edat, més o menys fins als 23 anys. Partim d'un joc perillós: la Ruleta Russa, però en clau amable ja que, en comptes de decidir la mort, decideix la pregunta que hauran de contestar. L'eix temàtic és que les idees ens maten i que tornem a viure amb una nova forma de pensament. Fem les preguntes amb la Ruleta i intentem repensar el futur amb la gent més jove, on estaria la seva felicitat. Intentem comunicar-mos," ha exposat Galante.

Àngels Margarit ha puntualitzat que "no és ben bé un espectacle de dansa, ballen poc, però hi ha molta paraula i moviment. Diuen que l'art és part de la societat, un actiu transformador que posa en contacte la gent. Un bon raonament que ens ha semblat molt important portar-ho al Mercat en un sentit de barri, en realitat, portar-ho al Poble Sec. Inicialment volíem que tots els participants fossin del barri, però la selecció ha quedat molt variada." Avui els acompanyaven tres dels protagonistes: Hatim Azarhi, del Poble Sec; Nihad El Melloussi, del barri de Sant Martí i Rita Martínez, que ve de Tortosa i viu a Montbau.

Les preguntes que els fan són directes o poètiques, "ells són lliures de interpretar-les a la seva manera, buscar a la memòria moments de la seva vida i contestar. No sempre hi ha resposta, però. ", continua Galante. L'espectacle resulta molt diferent a cada lloc que s'interpreta, perquè depèn de la realitat de cada persona, encara que tot parteix d'una mateixa idea general. I cal saber que "les preguntes varien cada dia i a cada lloc."


LA PREPARACIÓ
El taller de preparació de l'espectacle ha durat 7 dies. Els intèrprets ens ho expliquen: "Jo visc a Sant Martí i els del Projecte Xic ho van enviar al Casal del Barri. I m'hi vaig presentar! Aquests 7 dies ens hem centrat en preparar-nos per tenir confiança entre nosaltres, ja que sense confiança no es pot fer. Al principi em feia vergonya, em preocupava què pensarien de mi si contestava la pregunta de debò", ha dit la Nihad.

En Hatim, tot i ser del Poble Sec, ha confessat que mai havia entrat a l'edifici del Mercat de les Flors: "Vaig venir a veure teatre, un dia que en feien aquí a la plaça, davant de l'Institut del Teatre." Per a ell: "el que fem no és teatre, va més enllà. És més real, t'has d'obrir al públic, tenir valor, perdre la por a que et jutgin… Però vas perdent la por amb el contacte amb els companys. Treballem unes 5 h al dia." També es va presentar gràcies al Projecte Xic.

La Rita ho va saber gràcies a un anunci de Escena 25 i s'hi va apuntar. "Treballem d'una manera molt diferent al teatre, treballem la confiança a partir de la dansa, fem escalfaments físics, ens fem massatges… Cada dia fem aquesta preparació primer i ens hi estem un parell d'hores. Després ja comencem a treballar amb la paraula." Diu que ."al tercer dia de trobar-nos ja vam muntar l'estructura de la peça, que és bastant física tot i que la paraula és primordial. La idea és compartir les nostres històries personals i privades, com una forma de arribar al públic i convertir-nos en el seu mirall."

Amb tot, João Galante no n'estava satisfet: "primer semblava una mena de Big Brother i no ens agradava. Vam seure i vam parlar entre tots de preguntes i allà vàrem fer el canvi. No només es tractava de fer confessions. Vam decidir seguir unes regles de moviment i la peça va guanyar molt en veritats." Les preguntes són molt variades: n'hi ha sobre política, sexualitat, la família, les pors… "Una mica són les preguntes de cada lloc. De vegades és més adient preguntar sobre religió o centrar-nos en la política… Intentem captar i seleccionar les preguntes."


UN PROCÉS RECONFORTANT
I als participants, els ha servit de molt: "A mi al principi em costava de parlar, fos quin fos el tema. Però conforme anàvem avançant, vaig anar perdent la por i et mostres com ets. No sempre ens podíem controlar, de vegades rèiem… Però jo, abans de fer aquest procés, no m'hagués adreçat a vosaltres com estic parlant ara! M'ha afectat d'una manera molt positiva, és molt difícil obrir-te a la gent!", assegura Hatim.

A la Nihad li ha servit per tenir ganes de repensar-se: "No sé què faré amb la meva vida, però he decidit agafar-me un any sabàtic per pensar-ho."

La Rita és la que té més clar el camí del teatre: Ha estat un treball reconfortant, que ens ja fet recordar coses que ja no recordavem. Ara, ja amb el públic, has de ser tu mateix en tot moment."

Abans de tornar a Portugal, encara els queda anar a Holanda, Itàlia Líbia… "al voltant de 10 països." Ha explicat que s'està fent un document a cada país, per conservant tot el que va succeint, ja que és nou cada dia. "No és un making off, és un testimoni del que va passant."



EP: NOMÉS FINS AL DIA 7 D'OCTUBRE!