Comunicat del Gran Teatre del Liceu:

El Gran Teatre del Liceu vol expressar el seu condol per la mort de Montserrat Caballé, una de les sopranos més importants de la història i peça clau de la memòria del Teatre, on hi va actuar més de 200 vegades i on ha cantat gairebé tot el seu repertori, prop de 50 rols, alguns dels quals han passat a la història del Liceu i de l'òpera, com Norma, Salomé, Maria Stuarda o La traviata entre molts d'altres. Caballé no va faltar mai a la seva cita anual amb el públic del Liceu, amb qui sempre va mantenir una relació d'admiració i suport recíproca, inclús en els moments més difícils per a la Institució.

La seva primera aparició al Liceu no va passar desapercebuda. Va ser amb Arabella d'Strauss el gener de 1962. Xavier Montsalvatge es va referir a la soprano al diari La Vanguardia com una "voz clara y limpia, de un timbre que, sin ser penetrante, puede traspasar sin dificultad esta especie de «barrera del sonido» que es la orquesta de Strauss, que se interpone entre los cantantes y el auditorio ... Su dicción es de una musicalidad exquisita. Se mueve en escena con aplomo, sobriedad y calma, pero jamás inexpresivamente. El espectador tiene la sensación de que ve y escucha una artista formada en la mejor escuela de canto, poseedora de una experiencia en las tablas considerable. ¡Qué agradable comprobar que esto lo ha conseguido una artista nuestra en plena juventud!"

El reconeixement internacional i el salt a la fama de l'òpera va arribar el 1965, quan va haver de substituir Marilyn Horne a Lucrezia Borgia al Carnegie Hall. Aquella veu desconeguda per tots va rebre una llarguíssima ovació a peu dret i va aconseguir els seus dos primers contractes amb RCA i amb el Metropolitan Opera House de Nova York. L'endemà, el The New York Times escrivia "Callas + Tebaldi = Caballé".

Aquest fou un paper que li obriria altres portes com les del Teatro alla Scala de Milà. Des d'aleshores, la seva carrera la duria al cim de l'òpera, a esdevenir, segons la BBC Music Magazine, una de les 10 millors sopranos de tots els temps. Va cantar tots els grans rols del repertori, des de Luisa Miller a Salome, des de Pamina a Isolde... pe­rò va ser especialment reconeguda per les seves interpretacions belcantístiques, sobretot dels grans personatges tràgics de Donizetti. Tam­bé va ser molt important la seva dedicació a recuperar títols operístics que havien caigut en l'oblit com Armide de Gluck, Les Danaïdes de Salieri, Saffo de Pacini, La Vestale i Agnese di Hohenstaufen d'Spontini, Hérodiade de Massenet, Medea i Demophon de Cherubini, Ermione i Il viaggio a Reims de Rossini, Sancia di Castiglia de Donizetti i La Fiamma de Resphigi.

La seva discografia és extensíssima i inclou nombroses gravacions. Precisament una d'elles, Barcelona amb Freddy Mercury, va esdevenir un autèntic himne i la va situar a ella i a la ciutat de Barcelona en el punt de mira internacional. Caballé va esdevenir no només una ambaixadora del Liceu al món, sinó també de Barcelona, especialment durant els Jocs Olímpics de 1992.

La darrera actuació de Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu va ser el 3 de gener de 2012, actuant amb l'Orquestra i el Cor del Liceu i rodejada d'amics com Juan-Diego Flórez, Carlos Álvarez, Joan Pons, Josep Carreras i sota la direcció de José C. Collado. Una actuació que Roger Alier de La Vanguardia va titllar d'un "acte històric en el qual el Liceu ha demostrat la seva estima per una de les pedres fonamentals de la casa: Montserrat Caballé".

Imatges noticia