Egos Teatre celebra les 100 funcions de Ruddigore
Publicat per Jordi Bordes El Punt 10/05/2008
La companyia Egos Teatre va celebrar dijous al vespre, al Versus Teatre de Barcelona, la funció 100 de Ruddigore o la nissaga maleïda. Aquest és un musical desenfadat i sense pretensions que sap combinar la paraula amb la partitura. Amb llibret de Gilbert i música de Sullivan recorda l'opereta d'El mikado. És una peça fresca que, amb 100 funcions a l'esquena, els intèrprets disfruten interpretant-la. També és veritat que la posada en escena minimalista d'un gore molt simple i quasi caricaturesca (Joan Maria Segura i Bernadas signa la direcció i coreografia) dóna molta llibertat als moviments dels actors. Ruddigore és un musical de divertiment que juga amb la sang com a tema d'escarni, una factura que recorda aquell No són maneres de matar una dona que es va programar al desaparegut Artenbrut pel 2004 i que després encara tindria una bona sortida al Club Capitol. Una obra per a tot tipus de públic, que probablement trobarà molt bona receptivitat amb el públic juvenil, però que també sorprèn i captiva els espectadors més malalts de teatre (que no forçosament de musical).
Ruddigore o la nissaga maleïda, un musical de petit format i de Barcelona, va atraure l'atenció del jurat del premi Gran Via de Madrid. Fins al punt de nominar-la en vàries categories i, finalment, rebre el premi per al vestuari i maquillatge. Per guanyar aquest guardó inesperat no s'hi han gastat cèntims, sinó que han recorregut a la imaginació. Base de blanc a la cara i detalls en negre de tots i cada una de les peces de vestir. D'un gòtic que espanta.
Tots els personatges del poble on la família Ruddigore executa una persona diàriament si no volen agonitzar de la pitjor de les maneres són espectrals. La ironia fa que el poble maleït amb una mort diària sigui una plaça turística gràcies a la seva característica mortuòria. Els moviments dels personatges són sincopats, nerviosos, com de gat en zel. Una coreografia que sap explotar la ironia i que convida a impossibles partitures tètriques com el «en Pinxo va dir a en Panxo» en clau de dol a vida o mort.
Només hi ha un però que costa d'entendre en aquesta refrescant producció. Per què es mantenen al Versus, amb un centenar màxim d'espectadors per sessió (que omplen els caps de setmana) i no es traslladen al Teatre Gaudí Barcelona (TGB) on podrien acollir el doble de públic i de reconeixement? Al Versus es va donar a conèixer la companyia El Musical més Petit, va haver de marxar perquè, tot i vendre tot el paper, no es cobria el sou dels actors. Per això, en part, Ever Blanchet (defensor dels musicals de petit i mitjà format) va idear el TGB. Els actors i el pianista Albert Mora (també entra dins del grup que pot ser executat) continuarien tenint la proximitat i podrien moure's amb major amplitud. Tot i això, felicitats i que hi hagi molts crims més!
Imatges noticia
No hi ha imatges de la noticia
Espectacle de teatre asociat a la noticia