Radicals explora en el 'gore' i la borsa
Publicat per Jordi Bordes El Punt 19/04/2009
Tercera edició de Radicals Lliure. Nova temporada de complicitats. El Teatre Lliure dóna una altra empenta a la nova escena (vinculada a les accions amb performances) amb una programació que monopolitzarà el Lliure del 21 d'abril al 24 de maig. Un cartell eclèctic: des del muntatge sobre zombis de Sergi Fäustino, passant per les ganes de tocar armes del jove Nao Albet i el conte naïf d'uns heavies que es troben una iaia amant d'Iron Maiden en un bosc nevat, fins a l'experiment vital d'intervenir com a accionista de borsa a Wall Street en directe. També hi ha espai per a la sensibilitat, com en el treball d'art efímer de Josej Nadj i Miquel Barceló (ahir només quedaven trenta entrades) i el muntatge amb elements d'un menjador en memòria dels Playground.
Radicals Lliure és una finestra indispensable per als creadors de la nova escena. Tot i que en l'anterior edició denunciaven la seva fórmula de reserva índia, aquest any es percep com a aparador vàlid per a festivals catalans i europeus. I és que, a falta d'un circuit estable, aquestes companyies subsisteixen fent treballs de creació en residències per tot Europa i amb les invitacions dels festivals.
El Teatre Lliure produeix l'obra d'en Santos, ajuda en cinc coproduccions i convida els últims quatre títols. Z, de Sergi Fäustino, explora sobre el món dels zombis. Sense voler limitar-se a algun dels tipus, presenta la «gran varietat» de temes que obre aquest món. Un exemple? Hi ha qui reflexiona sobre la velocitat en què es desplacen aquests éssers no vivents a partir de llibres de filosofia de Spinoza. També hi ha por. I humor amb tocs de gore. Nao Albet i Marcel Borràs repeteixen al Radicals (van ser una de les sensacions de la primera edició). Amb Guns, childs and videogames, Albet torna a demostrar els seus jocs d'adolescents i la imatge pel·liculera que «qui porta una arma de veritat, mola». 96º fa un treball que s'intueix tant paradoxal com els que presentava sota el nom d'Amaranto. El títol, Dar patadas para no desaparecer, és un clam a la resistència creativa, no un cant a la violència. Amb la reformulació del grup busquen nous temes: ara fan un treball sobre la identitat, un joc esquizofrènic amb una pàtina d'humor.
Dead Cat Bounce és probablement el joc persuasivament més perillós. Durant 90 minuts, el públic, amb la implicació dels tres actors, jugarà el que s'hagi recaptat a taquilla. Si hi ha beneficis, es repartiran. Si algú s'hi vol jugar diners propis podrà assumir beneficis i pèrdues. El marge de benefici és d'un 1%. Els diners es juguen a Wall Street i l'obra s'acaba quan tanca la borsa de Nova York.
Xavier Bobés signa la coproducció més sensible. Playground ha abandonat l'etiqueta de teatre visual per agermanar-se amb el teatre d'objectes. Uns elements que Bobés considera els «titelles contemporanis». A taula!!! és la primera part d'una trilogia; l'acció passa al menjador i s'hi busquen les relacions entre la natura morta, uns objectes que tenen una memòria i que influeixen emotivament a l'hora de fer un espectacle.
Carles Santos i BCN 216 aborden el que, en un principi, és un concert estricte per a piano i orquestra a Piturrino fa de músic. La prova anirà a més. Perquè l'artista multidisciplinari ja comença a fer proves i a incorporar text enmig de la partitura.
Artistes convidats
A falta de Rodrigo García, el reclam de Radicals 09 per als programadors europeus és programar la funció de Paso doble. Tot i que Josef Nadj i Miquel Barceló es plantegessin una col·laboració puntual al Festival d'Avinyó, després de molta insistència l'han tornada a repetir a Nova York i coincidint en la inauguració de la intervenció a una de les capelles de la Seu de Palma. El retorn de David Fernández al Radicals (El corazón, la boca, los hechos y la vida), Vavarium Studio (La mélancolie des dragons imagina una trobada d'uns fans heavies amb una iaia amb afició de mecànica i samarreta d'Iron Maiden) i Gisèle Vienne (Jerk un ventríloc narra una violació als Estats Units) completen el cartell del cicle.
Repeticions i nous espais per a la pròxima edició
L'any 2010, teòricament, l'Espai Lliure serà història. A canvi, a partir del gener, es reobrirà la històrica sala de Gràcia. Previsiblement, el cicle Radicals Lliure s'allotjarà a Gràcia. De totes maneres, l'equip artístic ha previst la possibilitat que s'aculli el cicle a la mateixa sala Fabià Puigserver (habilitant dos espais, un al mateix escenari i l'altre transformant el pati de butaques en un nou espai de representació). Són especulacions que no es confirmaran fins al principi de la temporada vinent, un cop es comprovi el ritme de les obres, que per ara va a bon ritme.
El Radicals Lliure comença a mostrar les seves predileccions. Fäustino és l'únic autor que ha intervingut en les tres edicions. Aquest any, faltarà Rodrigo García, tot i que el llamàntol que va pretendre cuinar en la primera edició i que va esdevenir la primera polèmica s'ha convertit en el logo del cicle. Xavier Bobés repeteix i també Amaranto (ara es diuen 96º) i Nao Albet. El programa funciona, comenta Rigola. La prova és que aquest any Roger Bernat obrirà un prestigiós festival de Brussel·les amb Domini públic.
Imatges noticia
No hi ha imatges de la noticia